(Lee aquí la carta en castellano)
Benvolguts socis i amics,
Un cop més, aprofitant la meva estada a Bolívia voldria apropar-vos als projectes als que doneu suport.
A Oruro, i probablement a tota Bolívia, està disminuint els nombre d’infants amb greu afectació neurològica secundària a problemes pre i perinatals, fruit probablement de la progressiva millora en els serveis de salut maternoinfantil. Però encara hi ha parts, sobretot a la zona rural, sense cap assistència sanitària, amb històries impensables en el nostre medi i complicacions del tot evitables.
Ens destaca el nombre d’infants atesos amb la síndrome de Down, la majoria de mares força joves; també el fet de que gairebé cada any alguns dels infants atesos moren, aquest any dos ens han deixat.
L’Estat continua sense donar serveis per a infants amb discapacitat en edat preescolar. S’han incrementat, això sí, els serveis privats, oferts pels Técnicos en Atención Temprana y Educación Infantil de la formació universitaria (TSATEI), projecte que vàrem promoure i tutelar en les dos primeres promocions (que es van beneficiar de classes teòriques i de pràctiques de les nostres voluntàries i voluntaris).
Els professionals que han treballat en els nostres equips són valorats i treballen actualment a diferents centres, públics i privats, de la zona rural o de la ciutat.
En el nostre projecte principal actualment, el CRAP (Centro de Recursos y Atención Precoz), els infants i les famílies són atesos amb calidesa i competència pels professionals: psicòleg, logopedes i especialistes en atenció precoç (TSATEI).
Es fa atenció individual i en grup. S’acompanya als pares i s’escolta a les famílies.
A destacar la col·laboració en el CRAP de dues noies sordes, Senaida i Shirley, que van fer la seva escolaritat en el marc del projecte d’escolarització integrada al que vàrem donar suport en els primers 10 anys de la nostra Associació.
La Senaida i quatre alumnes més van continuar estudiant i actualment son mestres, llicenciades en pedagogia. La Shirley no és mestre, però projecta marxar als Yungas (una zona del tròpic de Bolívia amb molt pocs serveis) i ajudar als nens petits amb hipoacúsia.
Actualment en el CRAP s’atenen 54 infants, dels que una part (un terç aproximadament) procedeixen de les escoles bressol de la zona; tenen retard en el desenvolupament, especialment en l’àmbit del llenguatge i competències socials, les famílies son d’escassos recursos i amb problemàtica social associada. La resta són infants la majoria amb discapacitat establerta: síndrome de Down, paràlisi cerebral, autisme, discapacitat intel·lectual …. de diferents zones de la ciutat.
Les famílies aporten la part del cost del servei que poden assumir.
En els dies passats a Oruro, la valoració feta als infants, compartida amb els professionals del CRAP ha permès actualitzar les línies de tractament i sol·licitar quan era necessari exàmens complementaris als infants. A les reunions de tot l’equip hem establert estratègies per millorar el treball en equip i donar protagonisme a les famílies.
Continua el projecte de suport a una nena, Magdalena, que per tercera vegada es desplaçarà a Barcelona per ser atesa gràcies al suport de la Fundació Cuida’m de l’hospital Sant Joan de Déu. A La Paz s’han pogut agilitzar amb el cònsol les gestions per obtenir els visat corresponents per ella i per la Cecilia, la seva acompanyant.
Després de un any més de conèixer i parlar amb les famílies, visitar i també jugar amb els infants atesos, observar el treball que es realitza i la repercussió social que comporta, crec que el nostre suport és útil, important i necessari encara per molts infants i famílies.
Animar-vos a continuar col·laborant a fer possible que infants amb discapacitat i/o amb desavantatge social rebin l’atenció que precisen, a la que tenen dret , se’ls permeti desenvolupar les seves capacitats i tenir millors oportunitats.
Conxa Bugié
ASSOCIACIÓ ATENCIÓ PRECOÇ SOLIDARIA JUNTS PODEM
Bolívia, octubre 2016
—————————————————–
Carta desde Bolivia
Queridos socios y amigos:
Una vez más, aprovechando mi estancia en Bolivia quería acercaros a los proyectos que apoyáis.
En Oruro, y probablemente en toda Bolivia, está disminuyendo el número de niños con grave afectación neurológica secundaría a problemas pre y perinatales, fruto probablemente de la progresiva mejora en los servicios de salud materno infantil. Pero todavía hay lugares, sobre todo en la zona rural, sin ninguna asistencia sanitaria, con historias impensables en nuestro medio y complicaciones del todo evitables.
Nos destaca el número de niños atendidos con síndrome de Down, la mayoría de madres muy jóvenes; también el hecho de que casi cada año alguno de los niños atendidos mueren, este año dos nos han dejado.
El Estado continúa sin ofrecer servicios para niños con discapacidad en edad preescolar. Se han incrementado, eso sí, los servicios privados, ofrecidos por los Técnicos en Atención Temprana y Educación Infantil de la formación universitaria (TSATEI), proyecto que promovimos y tutelamos en sus dos primeras promociones (que se beneficiaron de clases teóricas y de prácticas de nuestras voluntarias y voluntarios).
Los profesionales que han trabajado en nuestros equipos son valorados y trabajan actualmente en diferentes centros, públicos y privados, de la zona rural o de la ciudad.
En nuestro proyecto principal actualmente, el CRAP (Centro de Recursos y Atención Precoz), niños y familias son atendidos con calidez y competencia por los profesionales: psicólogo, logopedas y especialistas en atención precoz (TSATEI).
Se realiza atención individual y en grupo. Se acompaña a los padres y se escucha a las familias.
Destacamos la colaboración en el CRAP de dos jóvenes sordas, Senaida y Shirley, que fueron escolarizadas en el proyecto de escolarización integrada en escuela regular, que apoyamos en los primeros 10 años de nuestra Asociación.
Senaida y cuatro alumnos más continuaron estudiando y actualmente son maestros, licenciados en pedagogía. Shirley no es maestra, pero a partir de su colaboración en el CRAP proyecta marchar a los Yungas (una zona del trópico de Bolivia con muy pocos servicios) y ayudar a los niños pequeños con hipoacusia.
Actualmente en el CRAP se atienden 54 niños y niñas, de los que una parte (un tercio aproximadamente) proceden de las escuelas cuna de la zona; tienen retraso en el desarrollo, especialmente en el ámbito del lenguaje y de las competencias sociales, las familias son de escasos recursos y con problemática social asociada. El resto son niños la mayoría con discapacidad establecida: síndrome de Down, parálisis cerebral, autismo, discapacitado intelectual… de diferentes zonas de la ciudad. Las familias aportan la parte del coste del servicio que pueden asumir.
En los días pasados en Oruro, la valoración hecha a los niños, compartida con los profesionales del CRAP ha permitido actualizar el tratamiento y solicitar cuando era necesario exámenes complementarios a los niños. En las reuniones de equipo hemos establecido estrategias para mejorar el trabajo en equipo y dar protagonismo a las familias.
Continúa el proyecto de apoyo a una niña, Magdalena, que por tercera vez se desplazará a Barcelona para ser atendida gracias al apoyo de la Fundación Cuida’m del hospital San Juan de Dios. En La Paz se han podido agilizar las gestiones por obtener los visados correspondientes con el cónsul
Después de conocer un año más a las familias y hablar con ellas, visitar y también jugar con los niños atendidos, observar el trabajo que se realiza y la repercusión social que genera, creo que nuestro apoyo continúa siendo útil, importante y todavía necesario para muchos niños y niñas y familias.
Animaros a continuar colaborando a hacer posible que niños con discapacidad y/o desventaja social reciban la atención que precisan, a la que tienen derecho y se les mayores oportunidades de desarrollar sus capacidades.
Conxa Bugié
ASSOCIACIÓ ATENCIÓ PRECOÇ SOLIDARIA JUNTS PODEM
Bolivia, octubre 2016
